domenica 20 luglio 2008

El sì Gino

.
Na volta a Urbin era pien d’osteri’. Adess c'en ancora sol tra chi paes ti mont.
I mia lavravne tutt dò tla trattoria del nonn, dacsè la matina i' giv a spass sa’l mi sì Gino.
Me dava gust a gì in gir sa lò. I c’avev tre o quatr’an, lo belle otanta. Facevam rida ma tutti, l’ho imparat dop, perché givam via tutt dò gobb, lo davanti e i' dietra, sa le man dietra la schiena. Lò perché era vecch’, i’ per fé come lò. E givam da n’osteria a clatra, mica c’era le sale giochi.
En c’avevam preferens, givne ben tutte, tant dapertut c’era qualch’ amich’ sua. Erne tutti vestitti de scur, mica com adess che i vestit en de tutt i color. Cla volta, se c’avevi un para d’calson ross, minim minim te davne del fnocch’.
Tutti stavne malè, a beva, a fumè, a giochè le cart. Ce modi anca ch’en erne propi tutti vestitti ugual, mo che pareva dacsè per colpa del fum. Da l’Idea facevi fatiga a veda el bancon, dal fum ch’c’era. E tramessa chel fum, tra la nebbia di ricord, un trident de legn du ch’erne tacate so’ le ciambelle all’anic’. Le chiamavne “El Biscottol”.
El Biscottol el metevi a bagn tel vin. El sì Gino m’ne faceva sentì un pestin. Quant’era bon! Pareva che tut el fum de clè pip, toscan, sigher e sigarett, mo anca tutt chel mond de om grand, gissa a fnì dentra al Biscottol, e sa lò tel mi stommoc, tle mi ven.
Quand el sì Gino me dava un biscottol, er el bordel più felic’ del mond. Me sentiv grand come lor, un d’lor. Avria vlut a campè sempre malè, tl’osteria. Praticament a quatr an vlev già gì in pension.
Pò en pasati tanti an, cle osteri’ han chius tutte, una per volta, ma me m’han fat dventè un brav bordel, mica un ch’va a perda el temp ti bar. Ho studiat, me so fat na posision, e credev d’avè scordat tutt. Pò un bel giorne, mal supermercat, en ho arvist el Biscottol? El Biscottol! Era com arveda ma n’amic, ma un de chi vechiett. L’evne mess dentra na busta de celofan, en era piò tacat so mal trident, mo era lò. L’ho comprat subbit e l’ho portat a casa. En vdev l’ora d’artornè bordel (o d’ardventè vecch’). L’ho scartat, l’ho odorat.
Gnent.
I ho dat de mors. Gnent. En sapeva d’gnent.
Ho chiapat el vin, l'ho mess a bagn un bel pess, l’ho magnat.
Gnent.
Maledetta la pulisia.
La vita è com El Biscottol. Piò è pulitta e piò en sa d’gnent.